|
|
La confraria del sant Crist de l'Esperança té el seu origen en l'antiga confraria de la Mare de Déu de l'Esperança. El 1678 la confraria, gestionada pel gremi de teixidors de Lli de Llucmajor, passà a ésser anomenada com a Confraria del sant Crist de l'Esperança. Així passà a tenir dues devocions; el de la titular del gremi de teixidors, la Mare de Déu de l'Esperança i el nou titular, el sant Crist de l'Esperança. La confraria ha perdurat fins a l'actualitat, encara que sols ha mantingut la seva presència dins la setmana santa. D'ençà el segle XVII el sant Crist de l'Esperança, es va convertir en el sant Crist devocional i processional del poble de Llucmajor, compartit amb la Mare de Déu de Gràcia, també de forta devoció llucmajorera. El sant Crist surt en processó cada any el Dijous Sant des de la parroquial de Llucmajor, i la confraria juntament amb el seu titular celebren la seva festa pel novembre, el darrer diumenge de l'any litúrgic; el dia de Crist Rei.
Poc sabem dels símbols i elements anteriors al segle XX que identificaven la confraria i obreria del sant Crist de l’Esperança tant de quan s'hi aplegava amb el gremi de teixidors com quan es formava com obreria difusora i conservadora del culte al sant Crist llucmajorer. Així i tot, ja ben entrat el segle XX, quan l’obreria es va actualitzar canònicament a la diòcesi, erigint uns nous estatuts, es va tornar a realitzar una bandera que la representàs. Malauradament no hem pogut saber que se n’ha fet de la que es va fer aquell any de 1941. La bandera fou comptabilitzada el 25 d’octubre de 1941 i costà 505 pts. -una quantitat important si consideram l’any- No sabem si en aquells anys encara es conservava una d’anterior, com la devien tenir els altres grups religiosos de la parròquia. L’asta de la mateixa fou encarregada a mestre Miquel Noguera que li foren pagades altres 65 pts. per dur-la a terme. Mentrestant la funda d’aquesta peça per poder-la guardar costà 6’20 pts.
En tot cas, la bandera potser no fos molt diferent de l’actual. Una nova bandera realitzada el 1965, també per la confraria que se’ns dubte degué pensar-se com a forma d’adequació al nou temps, doncs a partir d’aquests anys es va adoptar la vestimenta actual de la confraria. La bandera comparteix els dos colors tradicionals de la confraria, el verd en la seva part de davant i el morat a la zona del darrera.
Aquesta bandera, brodada amb fil d’or, té en el seu centre l’àncora, símbol de l’esperança, envoltada de manera circular amb flors i fulles brodades. A davall del símbol de la confraria hi ha un escut amb la flor de lis sobre dues fulles encreuades. Tot treballat sobre una tela verda. Al darrere damunt un fons morat hi ha el nom de la confraria i l’any de la fabricació de la peça, juntament amb el nom del poble a la qual pertany i l’escut d’armes de Llucmajor en el centre, malauradament desgastat, on encara s’hi pot veure una mà aguantant un ciri sobre la insígnia quatribarrada del país.
Al costat de la capella del sant Crist de l’Esperança, hi trobareu la Capella de santa Catalina Tomàs. Entrant dins ella a cada paret lateral hi podeu veure dos petits nínxols un amb santa Margalida i el de la dreta amb la Mare de Déu de la Cinta. Fou la confraria del sant Crist que pel gener de 1918 va pagar 6’10 pts. a Antoni Barceló perquè col·locàs la imatge d’aquesta Verge dins el nínxol que avui s’hi troba. A més, encara pel maig del mateix any hi va poder fer alguns treballs modificant i acabant de donar uns retocs a la capelleta daurada que avui encara s’hi conserva. La figura es conserva dins el nínxol protegida per un vidre. La imatge és una escultura de vestir amb una perruca de cabells naturals i amb una mà hi aguanta el nin Jesús; a l’altre hi dur la cinta que li posa el seu tradicional topònim. La vestimenta de seda és decorada amb brodat de fil d’or. A cada un dels seus costats hi són dues petites figures agenollades que li reten reverencia. Són dos petits sants pintats damunt cartó. La figura de l’esquerra és una monja, possiblement santa Catalina Tomàs, que li besa la cinta i a l’altra un sant, potser sant Gil, amb una fletxa i un ex-vot a la ma. La mare de Déu de la Cinta també hi té una versió o una figura petita pertanyent a la col·lecció de bacines de la parròquia.