|
|
La història es pot escriure en funció de l'existència de documentació històrica que en permeti la seva interpretació. Les fonts documentals de què disposam respecte a la celebració dels actes de la Setmana Santa a Manacor abans del segle XVI són pràcticament inexistents. Així i tot, es tè constància escrita des del 1432 de l'existència de la figura del Coremer, un frare o capellà, bon orador, que acudia a la vila pagat pel Consell de Manacor (com es deia l'actual Ajuntament) per predicar la Quaresma.
Encara que les processons de Setmana Santa fora de les esglésies s’iniciaren a molts països de la Mediterrània al llarg dels segles XIV i XV, sembla que a Manacor i la part forana de Mallorca ho feren a l’inici del segle XVI.
La primera referència històrica clara que apareix a Manacor data però del segle XVII. Fou el 7 de gener de 1602, quan el gremi de paraires sol·licità al Consell de la Vila l’ajuda econòmica per a la confecció del Sant Crist de la Sang amb motiu de la necessitat de “fe fer una figura en senblanse de Nostre Señor Deu Jesucrist de bulto per la diade del Dijous Sant per la processió de la Sang de Jesucrist". D’aquesta manera es té constància que la primera processó de Setmana Santa pels carrers de Manacor transcorria el Dijous Sant.
La processó del Divendres Sant se celebrava tradicionalment dins l’església i anava a càrrec de la Comunitat de Beneficiats, sembla que des d’una data propera a 1564, quan el bisbe Diego de Arnedo els encomanà la custòdia de la Capella de les Ànimes. Però és al 1610 quan es troba als arxius la nota que revela que Joana Esteve, muller de mestre Julià Esteve, instava a dita Comunitat de Beneficiats per tal que “fossen servits acceptar y ferli gratia y marçe de fer fer lo Divendres Sant de cap vespre una processo que ja acostumen de fer y fer aquella per son conta y per sa devotio y ella donaria onsa lliuras per la charitat de dita processó”. D’aquesta manera la processó passà a celebrar-se pels carrers de Manacor, com així confirma la determinació del Consell de la Vila d’11 d’abril de 1620 dient que “com assi se fa una processo del Enterro de Nro. Sr. Jesuchrist”.
L’origen de la processó de Pasqua es troba perfectament documentat a tota Mallorca. Fou l’any 1621 quan tengué lloc per primera vegada a Mallorca, des de la Seu fins al Convent de Sant Domingo. Arrel d’això totes les parròquies començaren a celebrar-la. A Manacor fou instituïda l’any 1653 pel notari Bartomeu Llobet. La processó es feia després de la missa, des de la Parròquia de Santa Maria (com era coneguda aleshores l’actual Nostra Senyora dels Dolors) fins al Convent de Sant Vicenç Ferrer.
Des de llavors les processons del Dijous Sant, Divendres Sant i Pasqua s’han mantingut fins als nostres dies, evolucionant fins al que coneixem avui dia.
Ja al segle XVII els penitents vestien túnica i capiró, d’on prové l’apel·latiu de campinorat que, per cert, s’utilitza a Manacor de manera exclusiva. En aquells temps aparegueren les primeres confraries, com a expressió religiosa dels gremis professionals, tenint a càrrec seu alguna de les capelles de l’església. El 1686 es troba la primera referència documental dels passos de Setmana Santa, és a dir, representacions escultòriques de la Passió de Crist. L’inventari de tot el contingut a l’Església de Santa Maria demostra com moltes de les capelles disposaven del seu pas per a les processons de Setmana Santa. Així, les confraries i capelles que el 1686 participaven a la processó del Dijous Sant eren les següents: la de Santa Anna (dels fadrins), la de Nostra Senyora de l’Esperança (del gremi dels teixidors), la de Sant Miquel (de la família Villalonga), la de Sant Josep (del gremi de fusters) i la de Sant Bartomeu (del gremi de paraires). No hi participaven encara l’Assumpta (del gremi de conradors), la de la Mare de Déu dels Goigs i la dels Sant Metges (de la Vila), la de Sant Antoni de Viana (del gremi de traginers), la de Nostra Senyora de la Concepció (del gremi de moliners) i la de Santa Llúcia (del gremi dels sastres), però s'hi anaren incorporant en els anys següents de manera successiva.
Al segle XVIII la processó del Dijous Sant (de la Sang de Jesucrist) perdé protagonisme enfront de la del Divendres Sant (del Sant Enterrament). En bona part, aquest fet és degut a la falta de costum de treure el Sant Crist de Manacor en processó a la creu el Dijous Sant, mentre que sí sortia en el sepulcre el Divendres Sant. La gran devoció que havia adquirit la imatge motivà aquesta evolució en la popularitat de les dues processons. És un misteri el motiu pel qual el Sant Crist de Manacor no ha sortit mai en processó enclavat a la creu el Dijous Sant, com es fa a altres esglésies amb imatges de Crist crucificat de gran devoció, com a la Sang, a Ciutat. Possiblement el seu gran tamany i pes siguin factors determinants.
Al segle XIX aparegué la primera banda de música a Manacor, que des de llavors acompanya les processons. S'inicià i també desaparegué la costum dels àngels de les captes; algunes capelles disposaven d'un jove vestit de blanc, amb vels, randes, ales, careta, corona o variacions d'aquests elements, que recorria l'església i els principals carrers demanant almoina. Apareixen també els enrestats, homes amb els braços fermats a una barra o biga, descalços i amb la cara coberta, ajudats per dos assistents, que sortien en processó després de la processó dels Dotze Sermons, que es feia el capvespre del Diumenge del Ram, i pel mateix itinerari que aquesta. Les confraries gremials comencen la seva decadència, motivada pels canvis socials de l'època.
Ja al segle XX, les antigues confraries gremials han desaparegut completament i a tota Mallorca van apareguent noves confraries, més similars al que coneixem a l’actualitat, amb tots els seus membres vestits de la mateixa manera i amb una organització interna encara no democràtica, sinó depenent dels rectors, priors o superiors de l'església on estan radicades. Haurem d’esperar fins el 1950 per veure el naixement a Manacor d’aquesta nova tipologia de confraria, una data certament avançada quan a altres municipis ja hi aparegueren als voltants de 1910. Així, entre l'any 1950 i el 1978 podem estudiar una primera etapa referida a la creació de les sis confraries manacorines pertanyents a la Reial Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors. Posteriorment, entre 1982 i 1988, es crearen les confraries pertanyents a les quatre barriades principals de Manacor, finalitzant el procés l'any 2000 amb la creació de la corresponent confraria a la localitat de Porto Cristo. Als anys 80 s'inicià el procés de democratització interna de les confraries, seguida de l'elaboració dels seus primers estatuts als 90.
Respecte a les processons, l’any 1982 s’instaurà a la barriada de Fartàritx la del Dimarts Sant, a càrrec de la Confraria del Sant Crist de la Fe. El Dilluns Sant de 1986 es feu per primera vegada la processó de les barriades de Santa Catalina, es Creuers i es Convent, a càrrec de la Confraria del Sant Crist de l’Agonia. L’any 1987 la Confraria del Calvari, de Crist Rei, inicià la processó del vespre del Diumenge del Ram. Per últim, el 1988 quedà completa la setmana amb la processó que inaugurà el Dimecres Sant la Confraria de Sant Pau. Entre l’any 1988 i 1998 hi hagué a Manacor sis processons nocturnes de Setmana Santa, a més de les benediccions de rams i la Processó de Pasqua. L’any 1999 es decidí unificar les processons del Dilluns, Dimarts i Dimecres Sant en una sola processó organitzada de manera rotatòria per les tres confraries responsables, i que entre aquest any i el 2010 es feu el Dimecres Sant. L’any 2011 es decidí desplaçar aquesta processó al Dimarts Sant per una distribució més equitativa.
L'any 2015 es decidí renovar aquesta processó del Dimarts Sant, substituint els recorreguts per les barriades per la Processó del Silenci i la Pregària, que des de llavors surt de l'Església del Convent de Sant Vicenç Ferrer i arriba a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors.
Es de destacar l’organització de la Trobada de Confraries de Mallorca que tengué lloc a Manacor l’any 1991 i que reuní a moltes de les confraries de tota Mallorca, i que molta gent de Manacor recorda com un èxit d’organització i participació.
L’any 1987 les confraries existents iniciaren els contactes entre si, organitzant reunions periòdiques i donant fruit al naixement del que a partir de 1993, amb els primers Estatuts, seria l’Associació de Confraries de Manacor, presidida inicialment per Josep Tomàs Galmés. L’any 1994 fou elegida presidenta Maria Esperança Nicolau Gomila, que ocupà el càrrec fins el 2001. L’anomenat Josep Tomàs Galmés fou elegit novament per aquesta tasca fins el 2004, any en que cedí el testimoni a Guillem Barceló Llodrà, que ho fou fins el 2009. Aquest any s’aprovaren nous Estatuts i, des del 2010, ocupa el càrrec de president Josep Veny Rosselló.
Actualment l’Associació de Confraries de Manacor està integrada per les confraries de La Salle, el Sant Crist de Manacor, Ntra. Sra. de la Pietat, Jesús dels Natzarens, Jordi des Racó, Sant Antoni Abat, Sant Crist de la Fe, Sant Crist de l’Agonia, el Calvari, Sant Pau, Verge del Carme, l’Escolania del Sant Crist i per l’Agrupació de Centurions.