|
|
Observacions històriques:
En paraules de Mn. Alcover, els centurions són “una imitació d’es soldats romans que intervengueren en la Passió i Mort del Bon Jesús”. Antigament, la seva tasca consistia en guardar la Casa Santa tot el temps que el Santíssim hi era custodiat (des de l’acabament de l’Ofici del Dijous Sant fins a l’Ofici del Divendres Sant). A més, també eren presents a la processó del Dijous Sant, acompanyant al Sant Crist de la Sang; a la processó del Divendres Sant, custodiant el sepulcre del Sant Crist; i a la processó del dia de Pasqua, rendint honors a la imatge del Crist Ressuscitat. Actualment participen de les processons del Silenci i la Pregària (Dimarts Sant), de la Sang (Dijous Sant), del Sant Enterrament (Divendres Sant) i de l'Encontre (Diumenge de Pasqua).
La seva vestimenta i el paper que executaven variava en funció del poble. A la parròquia de Manacor es comptaven en nombre de vuit. Mentre quatre guardaven el Bon Jesús la resta romania dins la sagristia. Cada mitja hora, es rellevaven seguint un solemne cerimonial de rendició d’armes propi d’un canvi de guàrdia militar.
El convent de Sant Vicenç Ferrer també tenia el seu grup que, com a nota diferenciadora, compareixia estès dins del temple simulant dormir la matinada del dia de Pasqua. En un moment determinat, qui feia de caporal despertava els seus companys amb grans crits i renous els quals, aixecats tot d’una, cercaven el Bon Jesús arreu del sepulcre primer i per dins l’església després.
No sabem amb certesa l’antigor dels centurions manacorins, si bé hom creu que es remunten a poc després de la segona meitat del segle XIX. No de bades, el 24 d’abril de 1813 la comunitat de preveres de la Parròquia pagava trenta-dos duros de plata a l’escultor Josep Ferreri per haver obrat dos profetes per adornar la Casa Santa. Les despeses referides a dates anteriors, força abundants d’ençà del segle XVII, no recullen cap anotació sobre aquest curiós costum.