|
|
Vestimenta: Dissenyat per Carme Álvarez-Ossorio, el vestit és negre de ras amb botonada daurada de dalt a baix, cenyit per faixa i estola blanques (portada a la part esquerra), amb les Arma Christi brodades (la creu, la llança i la canya amb l'hisop). La caraputxa i la capa són d'una sola peça, disseny que es diferencia de la resta de confraries de Manacor. Aquesta peça és de ras negre per la part exterior i blanca per la interior, ribetejada amb un galó de passamaneria daurada. Al davant, l'escut brodat amb fil daurat sobre fons blanc, amb l'anagrama grec de Crist. Complementen el vestit sabates i calcetins negres i guants blancs. El confrare porta amb la mà interior a la processó un fanal llarg fins a terra, de fusta negre, en forma de cirial, amb acabat de llautó i ble encès.
Estendard: És de color negre per les dues cares, rectangular, brodat i vorejat amb fil daurat. L'anvers presenta un òval central amb la pintura a l'oli del Sant Crist de Manacor, sobre fons granat, que és una reproducció fidel del Sant Crist de Manacor en el seu cambril. Al revers s'hi reprodueix una inscripció amb el nom de la confraria i l'any de fundació. És portat per una creu platejada, dels extrems de la qual pengen dues borles daurades. Encapçala sempre la marxa de la confraria a totes les processons on participa.
Aquest estendard substituí a l'anterior, de menor qualitat, que havia estat realitzat amb presses, com els d'altres confraries de Manacor, amb motiu de l'organització de la VI Trobada de Confraries de Mallorca, que tengué lloc al Parc Municipal de Manacor del 17 al 21 de febrer de 1991. En aquella memorable trobada s'hi exposà l'estendard i un vestit de campinorat. En els anys consecutius aquestes trobades es repetiren a distints pobles de Mallorca, on sempre participà la nostra Confraria.
Pas: Anomenat "Sant Crist d'Homs", el pas fou dissenyat el 1969 per l'artista manacorí Joan Riera Ferrari. La figura que presideix el pas és una talla del segle XVII d'un Crist d'especial valor artístic per la seva naturalitat i rica expressió plàstica, de mida tres quartes parts la natural. Aquesta talla del Sant Crist agonitzant es guarda durant tot l'any a la sagristia de la Reial Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors. La seva autoria és verificada per una inscripció que es troba a la part inferior externa de la creu a la que, malgrat estar molt deteriorada, es pot llegir IOAN HOMS MI·FD 1666 (Joan Homs em va fer l'any 1666).
La Confraria del Sant Crist de Manacor es feu càrrec de les despeses de restauració del Sant Crist d'Homs l'any 2009, després d'una revisió del patrimoni escultòric de la parròquia per part dels tècnics de Patrimoni del Bisbat de Mallorca, que posà al descobert alguns desperfectes deguts a l'atac d'insectes xilòfags.
El vestit del pas és de vellut negre, sense cap tipus de brodat ni ornamentació, amb agafades d'argent als cantons. La única ornamentació floral és una senzilla volta de llevamans o girberes naturals de color taronja. Sobre el pas, a part de la única figura, dos canelobres grossos, altres tres més petits i un encenser, peces totes elles d'argent. S'ha de dir que durant la processó un confrare cuida de mantenir el caliu i l'encens a l'encenser. El pas és empès per quatre confrares, mentre un cinquè condueix. Apareix en públic a la Processó de la Sang (Dijous Sant) i a la Processó del Sant Enterrament (Divendres Sant).
El pas porta un sistema d'il·luminació elèctrica que no està a la vista, per poder dotar a la figura del Sant Crist d'Homs del necessari impacte visual.
Observacions històriques: Arreu dels pobles de Mallorca, les obreries que fins a la meitat del segle XX havien centrat la seva principal activitat en la formació de grups d'oració i el manteniment de les capelles, començaren a desaparèixer. Dins aquest marc es pot observar l'aparició de les confraries de Setmana Santa a Manacor. La Confraria del Sant Crist de Manacor va néixer sota l'auspici de Mn. Mateu Galmés, que fou el germen fundador de les sis confraries existents a l'Església Gran a l'actualitat. En els seus inicis acollí una vintena de joves estudiants, tots ells homes, però prest s'hi anaren incorporant dones, essent actualment la majoria. Des de l'inici, està vinculada als Dolors, muntant el seu pas a la capella de Sant Sebastià.
Des dels anys 90 la confraria ha vist intensificada la seva activitat, amb la redacció dels Estatuts que la regeixen i múltiples iniciatives de caire social, cultural i religiós. Ha col·laborat amb institucions benèfiques en la recollida d'aliments, ha participat en exposicions, concerts i publicacions, col·labora anualment amb la parròquia en l'organització de la Festa del Sant Crist, va ser la responsable del manteniment de la tenda solidària a benefici de les obres de la façana principal, etc.
L'any 2014 la confrare Antònia Fullana creà unes miniatures del pas, els fanals i el penó, amb els petits confrares corresponents, la qual ha estat exposada a l'entrada de l'Ajuntament de Manacor els anys 2014 i 2015 amb motiu de la Setmana Santa en representació de les confraries de Manacor.
Altres elements:
Dos grans fanals bessons amb forma troncpiramidal invertida obren la marxa de cada una de les dues files de confrares. Estan realitzats en fusta i tela, i a les quatre cares s'hi representen els elements propis de la passió i mort de Crist: l'escala, la llança, els daus, etc. Aquests fanals foren donats a la capella del Sant Crist de Manacor per la família Togores al voltant del segle XVII, aquesta família contribuïa econòmicament al manteniment de la capella del Sant Crist de Manacor, que estava a càrrec de la comunitat de preveres, contràriament al que passava amb les altres capelles, que estaven a càrrec d'alguna de les obreries dels gremis manacorins. L'estat de conservació dels dos fanals és bo, després de la restauració a que foren sotmesos l'any 1991.
L'any 1996 s'incorporaren dos grans timbals, folrats en negre, que desfilen just davant el pas. Els dos confrares que els porten marquen un pas lent, trist i solemne a la processó.
També el 1996 la Confraria del Sant Crist de Manacor estrenà el seu himne, amb lletra del confrare, periodista i historiador local Rafel Ferrer Massanet i música del compositor manacorí Guillem Sansó Tur. Aquest himne vol ser una lloança al Sant Crist de Manacor i una expressió del que significa pels confrares la pertinença a la mateixa. La seva lletra diu així:
Confrares del Sant Crist, Confrares del Sant Crist, Un dia, ja llunyà, |
Vengué la primavera, La vida gira i volta, |
Confrares del Sant Crist, Confrares del Sant Crist, Besades tremoloses, |
Morir al costat vostro, Confrares del Sant Crist, Confrares del Sant Crist, |
Tots els confrares porten una insígnia de solapa en plata amb el mateix escut de la confraria que apareix a l'estola del vestit: les Arma Christi. Aquesta insígnia és portada tant a la part esquerra del vestit de campinorat durant les processons, com a la solapa en cas de l'assistència a altres actes amb vestit de carrer.
Altres dades d'interès: Aquelles persones que volen o poden fer-se un habit de campinorat, són denominats confrares de vestit, mentre que aquelles persones que desitgin pertànyer a la confraria, però no poden sortir en processó amb els hàbits són els confrares d'honor. Per mandat estatutari, no hi pot haver menors de 14 anys entre els seus membres, ni formar part de la junta directiva els menors d'edat. Per ingressar a la confraria, els aspirants s'han de dirigir als membres de la junta directiva.
Els confrares de la Confraria del Sant Crist de Manacor participen àmpliament a les reunions que s'organitzen periòdicament, col·laboren amb les tasques de la parròquia i es caracteritzen per demostrar la seva serietat processional, amb el silenci, respecte i correcció que pertoquen. És de destacar que el Divendres Sant, els confrares de Manacor no poden donar confits, encara que sí ho poden fer a les altres processons, el Diumenge del Ram a Crist Rei, el Dimarts Sant i el Dijous Sant.