1934 – 1959. ELS SEUS PRIMERS 25 ANYS.
Els orígens.
El 7 de desembre de 1932 va ser erigida la Joventut Oratoriana - Congregació Mariana de la Immaculada i Sant Felip Neri-. El seu inspirador i fundador va ser el Pare Andreu Pizá, que el mes de juliol anterior va aconseguir que la Comunitat de l'Oratori li aprovés "ad experimentum" un reglament per a l'esmentada Joventut.
Un dels desitjos dels primers components de la Joventut Oratoriana va ser formar una confraria de penitents per assistir en corporació a les processons de Setmana Santa. Era l'any 1934 -dos anys després de la fundació de la Joventut- quan es va aconseguir crear-la, i, realitzades les oportunes gestions, quatre confrares aquell mateix any ja van assistir a les processons.
Succeïa això en plena II República Espanyola (1931-1936), sent l'única confraria fundada durant aquests anys a la nostra ciutat, alguns dels quals no van sortir processons. Van seguir tres anys de guerra civil espanyola (1936-1939), temps difícils per a les associacions de joves catòlics, però això no va ser obstacle perquè cada any a les processons de Setmana Santa assistissin en representació de la nostra Confraria un grup de joves, si bé desfilaven amb hàbit llogat, ja que encara no s'havia decidit confeccionar l'hàbit propi de la confraria.
La formalització.
L'any 1942 es van formalitzar les primeres inscripcions de confrares de manera definitiva, i l'any 1944 es va assistir per primera vegada a les processons amb hàbits propis, color blanc groguenc, amb estendard i fanals, un i altres molt senzilles, els confrares van ser acompanyats pel Pare Director, que des de la fundació era el Pare Andreu Pizá.
L'any 1947 va assumir el càrrec de Director de la Confraria el Pare Gaspar Reynés, per haver estat nomenat Director de la Joventut Oratoriana. Durant aquests anys va anar augmentant considerablement el nombre de confrares.
El creixement de la Setmana Santa Palmesana amb noves processons; el Dilluns Sant amb final a l'Església de Sant Felip.
Sota els auspicis del Comitè Executiu de Setmana Santa de Palma es van organitzar noves processons el Dilluns, Dimarts i Dimecres Sants; fins a la data tan sols es desfilava Dijous i Divendres Sant. Per a l'itinerari de la processó del Dilluns Sant va ser escollida la part alta de la ciutat, assenyalant-se la sortida de la processó al temple dels caputxins i l'entrada en el de Sant Felip Neri, esglésies de les Confraries de Penitents de la Joventut Antoniana i Joventut Oratoriana respectivament.
Els organitzadors d'aquesta processó debatien sobre quina imatge havia de ser portada a la processó; la comunitat de l'Oratori va oferir la del Sant Crist Rescatat venerada des de 1697 a la nostra església, que va ser acceptada amb joia general tant pel Comitè com pel Delegat Episcopal el Molt Il·lustre Senyor Juan Enseñat.
El 7 d'abril de 1952, Dilluns Sant, va sortir per primera vegada la processó segons el pla indicat. La imatge del Sant Crist Rescatat va ser acompanyada -i així va ser sempre- a l'església dels caputxins per la comunitat de l'Oratori, confraria i escolania.
El Diumenge de Rams de 1953, 29 de març, el Pare Juan Ginard, Prepósit, després de la missa de 12, va beneir una nova bandera amb l'escut de la Joventut Oratoriana brodat en el centre, i uns fanals.
A la Junta General de l’any 1956, que antigament se celebrava un dia o un diumenge de final de Quaresma, es va establir per primera vegada una quota mensual obligatòria de cinc pessetes, per adquirir el ciri per a les processons.
Nous aires, renovació de càrrecs a la Junta Directiva.
La comunitat de pares de l'Oratori, que va portar sobre si la major part del pes de la processó del Dilluns Sant, res no havia regatejat la seva magnificència. L’any 1954 es va estrenar un himne-marxa en honor del Crist Rescatat, obra del mestre Francesc de Paula Baell, i instrumentat per Joaquim Portas. El 7 d'abril de 1957 es va beneir solemnement pel Molt Il·lustre Senyor Enseñat el nou templet processional del Sant Crist Rescatat, portat a efecte per l'encarregat del seu culte el P. Pedro Ordinas, és el mateix que fins l'any passat va servir de dosser al pas de Setmana Santa de la nostra confraria "Coronat d’Espines".
Es va decidir la celebració de la festa pròpia de la mateixa, que se celebraria anualment el 1r o 2n diumenge de novembre, Festa del Sant Crist Rescatat.
El XXV aniversari.
L'any 1959 la Junta General de Confraries, reunida al Palau Episcopal, va acordar, a proposta de les que assisteixen a la processó del Dilluns Sant, donar a aquesta processó el nom del "Sant Crist Rescatat", que des del seu principi s'havia anomenat de “l'Oració".
Durant la Setmana Santa de 1959 es va complir el XXV aniversari de la nostra fundació, però la seva celebració es va ajornar fins al 15 de novembre per coincidir d'aquesta manera amb les Quaranta Hores i festa del Sant Crist Rescatat.
Els actes de celebració de l'aniversari es van iniciar a les 12 hores amb la celebració de missa oficiada pel Reverendíssim Pare Gaspar Morey, Prepòsit, durant la qual la Capella Oratoriana va interpretar belles composicions. El Pare José Capó, com Director, va predicar un breu sermó, després de l'Evangeli. Acabada la missa el Molt Il·lustre Senyor Juan Enseñat, Delegat Episcopal del Comitè de Setmana Santa, va entonar solemne Te-Deum. (...)
(Veure la història completa a la pàgina web de la mateixa confraria)