|
|
L’any 1930, tinguè lloc la Fundació de la Confraria de la Joventut Seràfica de Sant Francesc, a la ciutat de Palma, pel Pare Miquel Alorda (T.O.R.). A les processons de la Setmana Santa d'aquell any ja hi varen prendre part vint-i-vuit confrares, que pel seu hàbit sever, de veritable penitent i el seu guió consistent amb una Creu formada per dos troncs sense polir, varen merèixer els més diversos comentaris, tots acostumats a l’ornamentació i vistositat de les altres confraries existents. Dins els anys següents aquesta nova Confraria fou incrementant el seu nombre de confrares i l'opinió majoritària de la gent envers el seu hàbit fou de admiració pel seu caire penitencial i per la seriositat amb la seva desfilada. A les processons de 1940 i les següents, un grup de cantants integrat per els mateixos penitents interpretaven durant el trajecte un "Miserere" a tres i quatre veus, que va merèixer moltes felicitacions i els organitzadors ho presentaren com un exemple a imitar per totes i cada una de les Confraries per un millor esplendor de la processó.
El vestuari de la Confraria, consta d'hàbit talar color cendre, cenyit per el cordó franciscà, sense mes complements que una creu tosca, formada per dues branques d'arbre sense polir, l'escut dels Terciaris Franciscans al pit i un antifaç esmussat, tot dissenyat per el Sr. Francesc Salvà de L'Allapassa.
El mes de novembre de 1949, la Confraria es va separar de la Joventut Seràfica per seguir amb independència i es varen aprovar els seus primers Estatuts.El mes de març de 1950 va néixer dins la Confraria l'idea de fer una Processó del Sant Enterrament acabant a la Basílica de Sant Francesc. Es varen fer contactes amb la Confraria de Ntra.Senyora de Montisión, a la qual l'hi va parèixer mol bé l'idea. Al mateix temps es varen tenir converses amb altres Confraries que veien aquesta proposta molt factible. Això cal considerar-lo com l'embrió pel naixement de la Junta de Confraries o Comitè de Setmana Santa. Aquest primer encontre es va tenir amb les Confraries de Montisión, Simón Cirineo (Patronat Obrer) i els Cartoixos. El mes d'abril de 1950 va néixer l'idea de fer un Pas. Aquest any va sortir el Pas del Sant Crist dins el Sepulcre que es venera a la Capella del Sagrat Cor de la Basílica de Sant Francesc, just l'imatge sense l'urna sepulcral i es va aprovar un pressupost per la restauració del Sepulcre. El gener de 1951 varen sorgir a Ciutat diversos moviments d’altres Confraries per organitzar processons. Cal destacar-ne la de la Confraria de Santa Creu. El mes d'abril d'aquest mateix any i a la Processó del Divendres Sant, la Confraria va tornar a la Basílica de Sant Francesc en processó i fou un veritable èxit de públic que va presenciar la desfilada. El mateix any hi va haver una proposta d'un confrare i es va estudiar la possibilitat de fundar una Confraria adjunta per poder assistir les dones a les processons de Setmana Santa. El mes de desembre de 1951, el Pare Antoni Barceló (T.O.R.), Director de la Confraria va comunicar a la Junta haver assistit a una reunió de Confraries on es va informar de la creació d’una Junta Honorària i una altre Executiva per l'organització de la Setmana Santa (Preludi de lo que es a data d'avui la Junta de la Associació de Confraries, antic Comité de Setmana Santa)
Dins la Setmana Santa de l'any 1952, el Pas del Crist a n'el Sepulcre, fou completat amb una imatge de la Verge Dolorosa, imatge que ens va ésser deixada per la Comunitat de Religioses del Monestir de la Concepció de Palma. El mes de juliol de 1952, es dona compte d'un escrit remès pel Comité de Setmana Santa a n'al qual s'informa del nomenament d'un representant de la Joventut Seràfica com a Secretari de l'esmentat Comitè. Aquest nomenament fou el del President de la nostra Confraria, Sr. Francesc Balaguer i Ginard. El mes de setembre de 1952 es va remetre instància al Comitè Diocesà d'Art Sacre, soli.licitant la aprovació de una maqueta del nou Pas del Sant Enterrament, que fou aprovada pel Sr.Bisbe de Mallorca. El mes de novembre del mateix any es formalitzà contracte amb l'escultor Sr. Jaume Mir. Hi ha que fer constància de que, des de la reunió de setembre de 1952 fins al mes d'abril de 1954 la Junta de la nostra Confraria es va reunir tots els dimarts per tractar del tema mes important (l'econòmic). Hi ha que ressaltar tots els treballs que es varen fer per poder dur a terme la construcció del nou Pas: Colectes, rifes, emissió d'Obligacions, visites a Institucions i particulars, representacions teatrals, festivals etc. Finalment el dia 6 d'abril de 1954, fou traslladat el nou Pas del Sant Enterrament a la Basílica de Sant Francesc per a la seva benedicció. Amb posterioritat, fou desglossat el Pas en dos ( la imatge de la Mare de Deu i Sant Joan), les quals formaren el Pas petit anomenat "Camí del Calvari" per així poder participar a les processons del Dijous i Divendres Sants.
Des de la seva fundació fins al present, després de la figura del Pare Miquel Alorda, la Confraria ha tingut els següents Consiliaris: P.Miquel Vidal, P.Antoni Barceló, P.Rafel Genestar, P.Francesc Batle, P.Joan Oliver, P.Gori Mateu, P.Sebastià Barceló. P.Bartomeu Pont, tots ells amb la seva implicació i el seu treball fet amb il.lusió i estima, que ens ha duit a poder commemorar aquesta efemèride, sense oblidar-nos d'ells, si que ens cal remarcar , l'empremta deixada a la història de la nostra Confraria pel Pare Rafel Genestar (+) i recentment pel Pare Sebastià Barceló, els quals foren Consiliaris durant molts d'anys. També volem recordar a n'aquest humil fulletó de la nostra història, els Presidents que començant amb Rafel Bonnin varen tenir la responsabilitat de fer que la Confraria any darrera any augmentàs el nombre de confrares i arribàs a la data d'avui amb la força i vitalitat de la qual gaudeix, son el següents: Miquel Bordoy Noguera, Francesc Balaguer Ginard, Simó Garcés Llinàs, Miquel Borràs, Miquel Llabrés, Bartomeu Bordoy Noguera, Llorenç Amengual, Nicolau Cortés, Ferran Tarongí Fuster, Jacint Salleras Martorell, Rafel Pericàs Ballester (...)
(Veure la història completa a la pàgina web de la mateixa confraria)