|
|
De l'Obreria de Sant Antoni a Artà en tenim constància des de l'any 1686, encara que de ben segur, l'Obreria ja devia existir en temps de l'Edat Mitjana, encara que no en tenim notícies. Dins l'Obreria de Sant Antoni d'Artà, hi havia l'obrer major, l'obrer menor i el baciner, però també hi prenia part un prevere que feia costat als obrers en l'organització de la festa. El capellà captaria per dins el temple, mentre que el baciner ho faria pels carrers de la vila d'Artà, per tal d'arreplegar les almoines que farien tots els moradors de la vila i del terme d'Artà al gloriós Sant Antoni de Viana per demanar la seva benedicció i protecció. Una obra fonamental per conèixer la història de l'Obreria de Sant Antoni d'Artà és Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà, d'Antoni Gili, Edicions Menjavents, publicada el 1997. Actualment, aquest esperit segueix intacte, ja que són els mateixos que segueixen organitzant i preservant la festa, com en un principi. Els tres obrers són: Miquel Cursach, Pere Josep Gil i el Mossèn Joan Servera.
Sens dubte, es pot afirmar que la festa de Sant Antoni Abat al municipi mallorquí d'Artà és una de les festes més autèntiques, reconegudes i estimades del panorama festiu de les Illes Balears. Encara que amb el mateix esperit festiu i religiós, la celebració de Sant Antoni a Artà poc pot envejar les altres celebracions antonianes de la Part Forana de Mallorca, ja que Artà ha estat un dels pocs pobles mallorquins que ha sabut conservar la festa tal i com se celebrava des d’un principi. Parlam, doncs, d’una festa única que ha sabut conservar les seves peculiaritats i la seva forma de ser sense haver patit grans modificacions al llarg d’aquests darrers anys, malgrat el recent boom en la participació de la gent en les festes populars. Sant Antoni significa “fer poble”, i d’això, els artanencs en saben i molt. Des de ben petita, la gent d’Artà s’involucra en aquesta celebració, fet que permet que la festa de Sant Antoni, els sentiments santantoniers i els valors que caracteritzen aquesta festa es transmetin a les noves generacions. A més, l’estimació i el respecte cap a aquesta festa única es mantenen vius en tots els artanencs.
La festa dedicada a Sant Antoni es duu celebrant a la localitat d'Artà, com a mínim, des del segle XVII. Això es deu a la creació de l'Obreria de Sant Antoni d'Artà. Hem de tenir en compte que durant el segle XVII, la població artanenca (com la de la resta de l'illa de Mallorca) es dedicava a la pagesia i sobrevivia gràcies a tot allò que el camp proporcionava. Per això, els pagesos de la localitat demanaven la protecció dels seus animals al sant, mitjançant la seva benedicció -el dia de Sant Antoni no se'ls feia treballar-, per tal de poder realitzar i obtenir bons resultats en les seves feines durant l'any, que just acabava de començar. D'aquesta manera, els pagesos i, en definitiva, tota la població podien subsistir gràcies al treball i a l'ajuda dels seus animals envers les feines del camp. És destacable mencionar que aquesta festa no està organitzada directament per l'Ajuntament d'Artà -tot i que la patrocina-, sinó que, com sempre, els encarregats d'organitzar-la són els integrants de l'Obreria de Sant Antoni. Aquesta, és formada per tres persones, que són els seus màxims representants: els obrers (dos integrants del poble, de la societat civil -actualment Miquel Cursach i Pere Josep Gil- i un altre integrant de l'Església -actualment Mossèn Joan Servera) que es van alternant en l'organització anual. A més, altres persones s'involucren de manera voluntària amb l'organització. Així doncs, la tasca que duu a terme l'Obreria és molt important pel manteniment d'aquesta festa tan viscuda i arrelada a Artà i pel correcte desenvolupament de tots els actes protocol·laris que la conformen.
Els dies de festa són el setze i el desset de gener, encara que des de les setmanes prèvies ja se sent l'olor a Sant Antoni. La revetlla és el dia setze de gener, i la diada de Sant Antoni, el desset. La festa de Sant Antoni a Artà és viscuda amb alegria, molta il·lusió i gran intensitat per part de tots els artanencs i artanenques, fet que provoca una participació molt elevada. A més, s'hi ha d'afegir la gran afluència de gent de fora poble, atreta pels balls dels dimonis i, en definitiva, per l'ambient festiu. Durant aquests dos dies de festa, tothom vesteix una camisa blanca i un mocador vermell fermat al coll. Tothom es vesteix igual, fet que provoca que la gent que segueix a Sant Antoni, als dimonis i a la música també es converteixi en un dels principals protagonistes d'aquesta festa. Anem, però, a veure quins són els actes que es duen a terme durant aquests dos dies, sempre seguint l'antic protocol, que són els següents:
Revetlla de Sant Antoni o dissabte de Sant Antoni (setze de gener):
En sortir els primers raigs de sol, l'Obreria de Sant Antoni, autoritats municipals, familiars, els components de la Banda de Música, amics dels organitzadors i els dos dimonis d’Artà, es reuneixen a Ca l'Obrer Major (casa altrament anomenada Casa des trull), que és la persona encarregada d'organitzar la festa aquell any. Allà es berena de xocolata calenta i ensaïmada: és el que s'anomena com Es Berenar. No debades, aquest acte és privat. Mentrestant, els dos dimonis, que són els que amb el temps s'han arribat a convertir en els protagonistes de la festa, es vesteixen en una habitació, completament en silenci. L'emoció és màxima, i els nervis són a flor de pell. Els dimonis d'Artà són dos, un dimoni gros -en Xisco, de malnom "Mosca", que ha estat dimoni fins l’any 2017- i un dimoni petit -en Biel, de malnom "Ferriol"-. Enguany (2018), per primera vegada, el fins ara dimoni gros passarà el relleu al seu fill Xisco, de malnom "Mosca júnior", que serà el dimoni gros de les festes d'Artà. Aquest moment és el més esperat durant la resta de l'any, ja que d'aquí pocs moments es produirà el primer ball, defora la Casa des trull, que sempre reuneix a milers de persones. És recomanable arribar-hi amb bastanta antelació. De manera puntual, a les nou del matí, quan ja està tot preparat, es llença el coet boiet, senyal que indica que els dimonis poden sortir al carrer per fer el primer ball. Aquest és el moment on realment esclata la festa. El poble es converteix en un territori dominat pels dimonis, que recorren tots els carrers del poble ballant amb les tonades típiques d'aquesta festa, i molestant a joves i no tan joves amb les seves canyes fel·les tan característiques. Tot és permès, Artà es converteix en un poble endimoniat. Aquest acte és el que s'anomena “Acapte”. Tradicionalment, aquest era el moment on es recaptaven els diners necessaris per finançar les activitats, tant de l'Obreria com de la festa, mitjançant la venda dels programes d'actes i altres donacions. Aquesta part de la festa pot durar fins ben entrada el migdia, i la gran afluència de gent pot provocar el retard d'alguns balls importants (els dels centres educatius del municipi, els de la residència de majors, el de cal batle, el de la plaça del Conqueridor, el de l'Estació o el de davant l'Església). La comitiva acaba una altra vegada a la Casa des trull, un pic ja ha acabat l'Acapte per tot el poble, per anar a dinar. Devers les set del capvespre, es realitzen les Completes a l'Església parroquial del poble, que sempre queda petita per la gran quantitat de gent que s'hi congrega. Les Completes són molt emotives i consisteixen en el cant d'una sèrie de gloses dedicades a Sant Antoni, a més de la lectura d'alguns fragments de la seva vida. Darrerament, la televisió autonòmica de les Illes Balears IB3, retransmet en directe aquest acte. En finalitzar el cant de Completes, s'encenen els foguerons que hi ha repartits arreu del poble. Allà s'hi torra el menjar típic d'aquesta festa popular: la xulla, la llonganissa, els botifarrons... És, en definitiva, una nit màgica on la gent es reuneix al voltant del fogueró per cantar gloses, dedicades al sant i d'altres que, encara que no hi estiguin, tenen molta popularitat (temes picants, personals, de protesta, dels fets del poble...). No hi ha una hora límit per acabar de torrar ni glosar, fet que fa allargar les torrades i les glosades fins a altes hores de la matinada. De mentre, els dos dimonis recorren, una altra vegada, el poble per ballar devora els foguerons.
Diada de Sant Antoni (desset de gener):
És l'únic dia que surt la figura de Sant Antoni amb els dimonis. És destacable mencionar que, a diferència d'altres pobles de Mallorca, on el sant hi apareix durant tots els dies de festa, Artà és un dels pocs llocs on la figura del sant només hi apareix el dia de la seva festivitat, és a dir, el 17 de gener. Pujat a un ase, molestat i temptat pels dos dimonis, Sant Antoni recorre el poble encapçalant la cavalcada. Segons la tradició, a Artà primer s'hi fa una cavalcada, amb corregudes de cavalls, i després es duen a terme les beneïdes, que solen ser multitudinàries. Mentrestant, el Club Columbòfil Artanenc amolla coloms missatgers. Cavalls, ases, cans, ocells i altres animals són beneïts per l'obrer capellà davant la plaça de l'Ajuntament. A més, també hi poden participar carrosses que representin els trets característics de la festa de Sant Antoni o típics de la pagesia mallorquina. Durant el matí de dia desset es ven l'Argument, un llibret de gloses i testimoni viu d'Artà on s'hi reflecteixen els fets més destacables que han passat a la vila durant l'any que, just fa desset dies ha acabat. Hi poden aparèixer temes tan diversos, com per exemple, relacionats amb el temps meteorològic, amb les altres festes del poble (Sant Salvador, Nadal, els Darrers Dies, Sant Antoni dels albercocs...), amb els naixements, amb les defuncions, amb els casaments, amb dedicatòries personals, amb la religió o amb la pròpia festa de Sant Antoni. L'encarregada d'escriure els arguments, actualment és Joana A. Ginard, àlies "Butlera". Una vegada acabades les beneïdes, es duu a terme la Solemne Celebració de l'Eucaristia a l'Església parroquial del poble en honor a Sant Antoni. Allà, s'hi duu a terme el ball de l'Oferta. En acabar l'Eucaristia, es torna altra vegada a la Casa des trull, on es fa el darrer ball oficial dels dimonis i es canta l'Argument. Aquest és un acte on només hi assisteix la gent que veritablement sent una gran passió per aquesta festa, a més de les autoritats i representants de l'Obreria. Al capvespre, es realitza el ball dels dimonis extraoficial que clourà les festes dedicades a Sant Antoni, al poliesportiu municipal cobert i, després, es duu a terme una petita mostra de ball de bot per part de l'agrupació Artà Balla i Canta. En haver acabat la mostra, tots els artanencs, amb cares llargues i mig entristits, només pensen en el Sant Antoni de l'any següent per poder tornar a gaudir de la festa que emociona i fa sentir orgullós a tot el poble d’Artà: Sant Antoni.
Personatges il·lustres:
Mossèn Antoni Gili i Ferrer (Artà, 26 d'abril de 1932 - Capdepera, 1 de desembre de 2010). Va ser un clergue i historiador mallorquí. Estudià al Seminari Conciliar de Palma i es llicencià, el 1972, en Filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs a Roma. Exercí de prevere un any i mig a Binissalem (1958), sis i mig a S'Arracó (Andratx) (1960), denou a Artà (1966) i cinc a Algaida (1985). A partir de 1989 va ser auxiliar de l'Arxiu Diocesà i des del 1990 fins al 2002, prior de l'Anunciació (La Sang) a Palma. També se'l coneixia per la seva gran faceta d'historiador o documentalista (tal com ell es considerava) cosa que el va permetre escriure innumerables llibres (uns 24), articles, pròlegs i conferències, així com alguns premis i reconeixements com per exemple diversos premis d'Investigació de diferents edicions del certàmen literari «Vila d'Artà». Se li va fer l'entrega per part de l'Ajuntament d'Artà, del «Talaiot d'Or», demostrant la gran importància que va tenir Antoni Gili dins el poble artanenc. D'altra banda, des de 1993 també va formar part de l'obreria de Sant Antoni d'Artà com a capellà, fins l'any de la seva mort, el 2010. El 2011 rebé, a títol pòstum, el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.