|
|
L'Obreria de Sant Antoni era l'antic òrgan de govern de la Confraria de Sant Antoni, ambdues documentades des de 1698, antigament requeia sobre l'obreria l'organització general de la festivitat, però a mesura que l'ajuntament ha assumit major protagonisme, les seves funcions han quedat més restringides a l'àmbit eclesiàstic i a algunes de protocol·làries. Des d'almenys el segle XVII i fins als anys 60 els membres de l'Obreria feien la "capta" consistent en anar casa per casa sol·licitant un donatiu per a les despeses. Durant el segle XX es documenta que es feia acompanyats d'una colla de xeremiers i portant el penó de Sant Antoni. Així mateix, antigament acompanyaven les Danceres portant una vara i tenien el privilegi d'iniciar el ball popular que es feia entorn de la casa de la vila. Actualment, i entre d'altes, s'ocupen de la decoració i il·luminació interior i exterior de l'església i ocupen un lloc preeminent a les Completes del dissabte de Sant Antoni i a l'ofici del dia del Sant. Així mateix tenen a càrrec seu la colla de dimonis.
L’Obreria de Sant Antoni és l’encarregada de l’elecció del Clamater/a, que al final de les completes del dia 16 de gener pronunciï el crit de “Visca Sant Antoni”. Cada any en torn del mes de novembre l’Obreria es reuneix per començar a esbrinar a qui pot designar per aquest encàrrec. Per fer-ho, ofereix a qualsevol persona o entitat de Sa Pobla la possibilitat de presentar el seu candidat, que s'elegirà segons els següents criteris: Ésser pobler/a, o considerar-lo pobler/a de sentiment, no exercir càrrec polític, estar vinculat amb les festes de Sant Antoni, estimar les tradicions pobleres i dur el nom de sa Pobla arreu del món.
La festa de Sant Antoni és la més important de les que se celebren a sa Pobla, es troba documentada des de 1365 i té un fort arrelament popular. Les festes se celebren en honor del sant titular de la parrquia, creada pel rei Sanç I de Mallorca l'any 1315, tot i que la primera referència sobre aquesta titularitat no es documenta fins a l'any 1323, encara que possiblement ho era des dels inicis. La causa s'ha de cercar en el fet que Sant Antoni era el patró dels animals i durant l'edat mitjana l'economia poblera era eminentment ramadera a causa de les pastures, aleshores comunals, que procuraven la Marjal i l'Albufera de Mallorca. Segons Alexandre Ballester Moragues, cronista oficial de la vila de sa Pobla, la pervivència de les festes de Sant Antoni a través dels segles s'explica per tres vectors: el poble, la parròquia i l'ajuntament. A més a més, la festa té un doble caràcter: religiós i profà. Religiós per la devoció al sant eremita protector del bestiar. Profà per la idea de festa (foguerons, ximbomba, bauxa...) que és comuna en molts pobles mediterranis que celebren el solstici d'hivern. Les festes estan integrades per un conjunt d'actes religiosos, socials, culturals, esportius i populars, que comencen nou dies abans del dissabte de Sant Antoni, amb la novena de Sant Antoni, i finalitzen a la revetla de Sant Sebastià, una mena de repetició intima, i fora de programa, de la de Sant Antoni que és l'acte més popular i multitudinari de la festa. La festa també té un fort component gastronòmic, amb elements específics, gairebé rituals, com l'Espinagada d'anguila. Fou declarada d'interès turístic el 1966 i actualment tramita la seva declaració com a Festa d'interés cultural.